S'esta gestant un viatge (de la hòstia)

La gestació*

Quan molts de vosaltres comenceu a llegir aquest post jo segurament ja seré a Laos. El "Xina e vicina" abandonarà temporalment els temes xinesos però tranquils que no penjo el "tancat per vacances". Intentaré sempre que la tecnologia i les ganes ho permetin anar actualitzant el blog amb fotos i comentaris sobre la ruta que farem l'Anna i jo.

En un principi vam ser molt ambiciosos i abans de visitar Laos, Cambodja, Tailàndia i Malàisia volíem passar uns dies a Guizhou i Yunnan, dues províncies de la Xina meridional. Fins i tot vam pensar que abans de començar el viatge podíem fer una escapada a Haerbin (Nord de la Xina) a veure el festival de les escultures de gel. Finalment però, a mida que passaven els dies, vam anar limitant l'itinerari fins a decidir-nos per un viatge exclusivament pel Sud-est asiàtic.

Entrarem a Laos segurament demà al migdia (matinada hora espanyola) en autobús. Avui hem volat de Beijing a Kunming (capital del Yunnan) per agafar un bus nocturn amb lliteres que ens portarà fins a Jinhong on a la matinada agafarem el bus que ens portarà fins a la frontera xino-laosiana.

Per cert arribar a Kunming des de Beijing ha estat com rebre una transfusió de sang en un moment agònic. Hem deixat enrere el fred, la contaminació, els exàmens de Beijing i ens hem trobat de sobte amb la primavera, el cel blau, el sol, els 20 i pico graus, LES VACANCES. I es que fins que no surts de Beijing no te n'adones d'on estàs ficat. Es un univers dominat pel gris, sobretot a l'hivern, i les classes. Com canviaria Beijing si pintessin els edificis de colors clars. Kunming es la ciutat més maca de la Xina de totes les que he visitat fins ara, i no ho dic per l'estat d’excitació en el que em trobo, es cert. Nomes pel fet de que pots trobar pernil salat prou bo, ja val la pena fer una visita a Kunming

Be me'n vaig pitant que surt l’autobús.

Me lo corta finito

*En realitat la foto es del dia abans d'agafar l'avió cap a Xina, el juliol passat, i no cap a Kunming però igualment mola, no?

Cap d'Any i tonyiou (Dame la alternativa)

Bon any occidental a tots els lectors d'aquest blog

Passaran Almodovar y sus chicas, Ferran Adrià i les seves deconstruccions milionàries juntament amb una plèiade de cuiners vascos, Alonso i la seva mandibula subcampiona del món, Rafael Nadal i les columnes dòriques que li surten de les espatlles, les gires asiàtiques del Barça i del Madrid, l'any d'Espanya a Xina (estaria bé poder llegir un informe valorant la seva repercussió*), però tots seran intents infructuosos per canviar l'imatge d'Espanya a Xina...Abans que tot això a Espanya hi havia Toros i Paella. I pels xinesos d'avui en dia, sobretot tonyious (pronunciació xinesa de toro).

Quan parles amb un xinès la primera pregunta que et fa és d'on ets. Hi ha dues opcions, contestar o deixar-li endevinar. Si esculls la segona gairebé sempre dirà nord-americà. Per cert, Estats Units ha deixat de ser l'enemic per passar a ser un model en molts aspectes per a molts xinesos (anem malament). Però tornant a l'interrogatori, llavors li respons que s'equivoca i li dius que ets d'Espanya (Xibania) i automàticament ell dirà: Ah!Tonyiou!. Al principi penses que és curiós, però quan t'ho diuen gairebé tots els xinesos siguin d'on siguin i de la condició que siguin et comences a preguntar com cony ho saben. És veritat que és una tradició típicament espanyola molt fàcil de conèixer, però us juro que Espanya queda molt lluny de la Xina i la visió xinesa de l'estranger en general és força reduïda. Un es pregunta d'on han tret la informació. Fins que algú em va dir que fins no fa gaire en un dels molts canals de televisió xinesos emetien corridas de toros. Olé!

M'hagués agradat veure una família xinesa seguint les veròniques de José Tomas i fent comentaris del pal:

非常好的工作!: Una faena mu' buena!

非常大的斗牛!: Vaya morlaco!

他该耳朵和尾巴!: Se merece las orejas y el rabo!

Triunfarà a la Xina la pel·lícula on Adrien Brody interpreta a Manolete?

La paella no arriba a la popularitat dels toros, però en cercles més exclusius n'han sentit a parlar. Suposo pel fet que és un plat d'arròs amb una mica de tot, un plat que podria ser xinès perfectament. La setmana passada li vaig preguntar a la xinesa amb la que faig intercanvi d'idioma si li agradaven els plats espanyols i em va respondre que no gaire perquè tenen molt oli (té collons la cosa, com si el menjar xinès no en portes igual o més) i són molt díficils de preparar. La pobra es pensava que cada dia per dinar ens fotíem una paella. I això que fa una assignatura de cultura espanyola, però els tòpics són tòpics i sempre existiran.

També triomfa bastant el flamenc quan alguna companyia s'aventura a venir fins aquí. La Sara Baras l'any passat, dins de la programació de l'any d'Espanya a Xina, va fer dues actuacions a Shanghai en les quals es van esgotar les entrades i va aconseguir que els xinesos l'aplaudissin durant un quart d'hora després de les actuacions. El furor del flamenc els descoloca.

Sovint quan dic que sóc d'Espanya afegeix-ho que és a Europa, sobretot des que un dia en un petit bar d'aire occidental al sud de la Xina on sonava la banda sonora de "The Constant Gardener" ens van dir que allò era música espanyola. Som a tocar de l'Àfrica però no tant.

Per cert, els xinesos passen olímpicament de l'any nou occidental, tot i els anuncis felicitant l'any nou de part de les autoritats locals. Fan servir el calendari gregorià, però les tradicions estan per algo, l'any nou comença el 7 de febrer. L'any que ve serà l'any de la rata.

*L'any 2007 va ser l'any d'Espanya a Xina. Tota la ciutat n'anava plena. Ja ja ja...
No he assistit a tots els actes, però em sembla que se n'ha parlat més a Espanya que aquí. Em sembla que més aviat ha servit per fer més recepcions de benviguda a l'ambaixada espanyola per als Prínceps, Els Reis, la pansa arrugada de la De la Vega i algun v.i.p. més que s'haurà deixat caure per aquí per fer-se la foto de rigor. El Piscinas ha estat ocupat, no sabia si menjar primer el canapè de caviar o el de pernil. Per cert gràcies a la professionalitat de l'amic periodista Dani Mendez podeu escoltar l'entrevista i llegir els comentaris que van dur a la fama a "El Piscinas"

Mr.Gold, suposo?

Sí, jo mateix.

Recentment he estat desaparegut, ho sé. No ha arribat a tres anys, com va fer el Dr. Livingstone, però deu n'hi do tenint en compte que un blog s'ha d'actualitzar sovint.

Però per què Mr.Gold i no Marco Polo, Pato Pekín, Sr.Tocien, Rollito Primavera o d'altres xorrades vàries? Doncs senzillament perquè dels tres noms xinesos que he tingut és el millor, i tot i que sembli una contradicció m'agrada més com sona en anglès. O era una paradoxa?

Quan feia classes de xinès a Barcelona, el primer any la professora ens va dir com seria el nostre nom en xinès. El meu nom va ser reduït a un sol caràcter, és a dir, a una sola síl·laba. Dic reduir perquè tot i que en català també té una sola síl·laba en xinès no són habituals els noms tan curts, directament em sembla que no existeixen, però no n'estic segur. Aquí es porten els bísil·labs i algun trisíl·lab. Si tot es pot expressar en una o dos síl·labes, per què en vols més?. Bé no ens desviem del tema, a Barcelona el meu nom xinès era:

金

jin

(que vol dir or)

A la universitat de Nanjing, on vam estudiar a l'estiu, vaig mantenir el meu nom xinès i el primer dia de curs quan em vaig presentar el professor va exclamar: Oh, Mr. Gold! I em va agradar. Però a Beijing, la capital, les universitats volen noms xinesos i bisíl·labs. O sigui que el dia de la prova de nivell ja em van canviar el nom. On vas amb un nom tan curt? Jin què?.

Llavors el meu nom va canviar a un altre que no recordo, perquè només va durar un o dos dies, però que s'assembla molt al que tinc ara. L'últim bateig va córrer a càrrec de la meva professora de Hanyu (gramàtica). Va canviar el primer caràcter de l'anterior nom, l'efímer, i va mantenir el segon. El resultat va ser:

盖 姆

gai mu

El primer caràcter és polisèmic. El significat més comú és tapa. Vegeu la data de caducitat a sota de la gai, però jo prefereixo el significat slang que vol dir super, meravellós, excel·lent. El segon caràcter vol dir infermera. Sóc la infermera excel·lent! Evidentment com podeu comprovar per la transcripció fonètica (pinyin) de sota els caràcters el meu és un nom per semblança fonètica. Les altres opcions són que et posin un nom amb semblança fonètica però amb un significat coherent i poètic, i no un de surrealista com el meu, o directament un nom xinès que no tingui res a veure amb el teu nom original.

Bon Nadal！

祝圣诞快乐!

La generació dels petits emperadors

Simplement us passo una noticia que he llegit a la web en espanyol Spanish China i que m'ha semblat interessant. Tracta del fenomen del divorci en la primera generació acomodada de xinesos. La traducció no és la millor del món, però que hi farem.

雪 风 (Neu i vent)

El camp d'esports de la uni

Ahir va nevar a Beijing per primera vegada aquesta tardor. Va ser una manera original de començar la setmana. No m'ho esperava, abans d'ahir no semblava que ahir pogués nevar. De fet a Beijing hi neva poc, el curs passat només ho va fer dues vegades. El cel de Beijing no té terme mig. O fa un dia clar amb un cel blau espaterrant sense ni un núvol o bé hi ha una capa espessa de núvols d'un color merda d'oca farcits de contaminació que cobreixen tot el cel. Aquests últims dies són idonis per la frase: "Avui em sento ocre". Els que saben que vol dir la frase ja l'entendran.

Tot i la blancor de la imatge, la neu només va servir per enfarinar el paisatge, a la tarda ja s'havia fos gairebé tota. Avui tornava ha haver-hi un cel blau que feia mal als ulls i començava a fer fred de veritat, com dijous passat quan vaig anar amb la classe a BeiHai*, un estany que hi ha al centre de Beijing. La setmana passada ja estava pràcticament gelat.

北海




L'avanç del gel

Hi ha una cosa que em preocupa de l'arribada del fred. Els nens petits seguiran vestint el tradicional model "Ojete al fresco"?

Ojete morenete

És una foto que no podia faltar en un blog sobre Xina, tengui! Però tinc un falti, la d'un xinès clapant en el lloc més inversemblant, en la postura més incòmoda i a poder ser en hores de feina. No em costarà gaire trobar aquest cromo, el pots veure per tot arreu.

Gràcies Lluis per la foto del camp d'esports.

*BeiHai vol dir literalment "mar del nord". Són una mica grandiloqüents els xinesos. El Bei és el de Beijing i el Hai el de Shanghai

Només heu de...

La torre de la televisió

fer veure que mengeu i ja està. Així de fàcil era la feina. Un parell de preses i cap casa amb 300 kuais* a la butxaca. Al canvi són més o menys 30 iurakens. Perquè us feu una idea amb una mica menys de 300 kuais em vaig comprar la bici que tinc aquí a Beijing. No és una meravella però si d'aquí un any no s'ha desmuntat o no me l'han robat ja serà molt. Amb 300 kuais també poden posar-se com el Quico 4 persones al restaurant coreà amb unes bones racions de carn a la brasa.


Però a Xina no es oro todo lo que reluce, com diu la Guia Lonely Planet. L'Anna i jo havíem quedat amb un xinès a les 7:00h del matí d'un dissabte per gravar un anunci. Ell volia estrangers, nosaltres la fama. Vam quedar a la porta de la uni perquè "els estudis" estaven a la torre de la televisió, que es troba a 5 minuts caminant de la nostra uni.


A les 7:30 no venia cap xino i vam trucar. La resposta va ser: Ho sento, ho sento ja no us necessitem. Me cagum el p... xino, em fa llevar més d'hora que si anés a classe i després em deixa tirat. Ja que estàvem llevats i totalment desvetllats vam anar a fer el dominguero al Carrefour (Jialefu) a comprar-nos una torradora. Només ens faltava anar amb un xandall de tactel. Les traduccions xineses de noms de marques occidentals és mereixen un post, per tant, ja us explicaré un altre dia què vol dir Jialefu.


Al Jialefu hi havia gent fent cua abans que obrissin a les 8 del matí. Us ho xuro! No sé si es fruit del consumisme xinès desenfrenat d'avui en dia o és que encara se'n recorden de l'escassetat d'altres temps i volen ser els primers a entrar a les botigues. Avui en dia això no és problema perquè a Xina és pot trobar gairebé tot i en quantitats industrials. Dic gairebé tot perquè per exemple no hi ha tampaxs amb aplicador. Tenedlo en cuenta queridas amigas.


Com sempre vam sortir amb més coses de les que anàvem a buscar, crec que pocs occidentals es resisteixen a passar per davant de les prestatgeries on hi ha els productes d'importació i no comprar res. Importació és sinònim d'exotisme, però quan ets fora l'exòtic ets tu, per tant allà es on hi ha les olives, l'oli d'oliva, la pasta, la salsa de tomàquet, el formatge, els cigrons, les llenties, etc. Fa temps que mengem com si fóssim a Barcelona o gairebé. El menjar xinès no és de consum diari. No puc. Odio el tofu.


Després del Jialefu vam tornar cap a casa i més o menys a les dues ens disposàvem a dinar quan... Ring, ring.

-Wei? (Si?, en xinès. En realitat crec que no vol dir res, es per dir algo i que l'altre sàpiga que hi ha algú)

- Necessito un noi per gravar l'anunci

- Doncs, ara hi anirà tum pare (això és mentida, encara no sé insultar en xinès, però sé el verb insultar, algo és algo). Segur que tinc feina ara?

- Sí, Sí, Sí, Sí, Sí. Però has de venir ara.

- Ara?!! Estic a punt de dinar. (Però em vaig menjar l'orgull i vam agafar un taxi per arribar abans. Em van dir que em pagarien el taxi)

Un minut abans d'arribar a la porta de la uni em tornen a trucar i em tornen a dir que no em necessiten. Què?!!! què?!!!. No m'ho podia creure, i a sobre se n'anava. Li vaig dir que s'esperes, que volia parlar amb ell cara a cara. Quan vam arribar al lloc el xinès ja no hi era, vaig trucar per veure si alguns dels xinesos que hi havia per allà agafava el telèfon però res. Vaig tornar a parlar amb ell i se'm va treure de sobre. Putos xinos!!!! Ei, però que consti que no tinc res en contra dels xinesos.

Però el tema està solucionat, ara l'Anna té dues feines. La primera és de model de nus per a pintura (sí, sí quina gràcia però el primer que pensi en l'Anna en boles el matxaco) i la segona d'algo una mica estrany. L'oferta deia que buscaven un espanyol que havia d'escoltar unes gravacions per corregir-les. Això és cert, però no s'ha de fixar en possibles errors d'entonació o sintaxi sinó en si està ben gravat i no se senten sorolls de fons. 700 frases i 4 hores del tirón. Diu que s'ho passa teta. En realitat acaba amb el cap com un bombo.

*(a.k.a yuan, en el mercat de divises)

"El Piscinas"

Carlos Blasco Villa "El Piscinas" va néixer a Fuentelecina, Guadalajara, però va passar la seva infantesa a Arévalo, Ávila. És de secano.

Ha voltat per mig món, és diplomàtic. No oblidem però que al cap i a la fi és un funcionari espanyol. Ha treballat en molts països, però fins ara només havia estat a ambaixador a Brasil. Això marca. Platjeta, garotas, samba, caipirinhas, futebol, Rio de Janeiro, Copa Cabana, etc. Després uns anys a Portugal i Marroc, i de cop i volta, sense saber com, el col·loquen com ambaixador a la Xina. Hòstia la Xina! La potència del segle XXI, el drac d'Orient, el lloc on totes les empreses i països han de tenir-hi seus i ambaixades per establir convenis, firmar pactes, inaugurar fàbriques i fer-se una foto per ser algú en aquest món. Suposo que un lloc de tanta responsabilitat li hauran encarregat a algú capaç. I es clar que sí, "El Piscinas" és garantia d'encert, no decep mai.

L'agost passat només arribar es va arremangar les mànigues i va començar a treballar de valent.

Primera mesura: Reduir l'horari per plegar a les 14:00h. Bravo!. Així d'aquesta manera la comunicació amb Espanya és escassa, per no dir nul·la, ja que quan ell plega a Espanya comença la jornada laboral (Hora peninsular 7:00h., a l'hivern i 8:00h. a l'estiu). Els empresaris estan que trinen. Però que sabran ells, "El Piscinas" ho ha fet per treballar millor, no el poden molestar quan treballa.

Segona mesura: Encarregar la construcció d'una piscina al jardí de l'Ambaixada. Bravissimo!. No sabeu la calor que fa a Beijing a l'estiu. No es pot treballar a l'oficina, quin suplici!. Necessita un bany de tant en tant per refrescar les idees. No sé de qui depèn concedir el permís d'obres, però sàviament se li ha denegat a l'ambaixador aquest luxe.

I a sobre segons es diu en els cercles espanyols de Beijing el seu anglès és pèssim i la tramitació de tot tipus de documents a l'ambaixada va més lenta que una tortuga lisiada. Viva nuestro embajador!

Tota aquesta informació l'he tret d'una notícia d'Iberglobal, a la que malauradament ja no es pot accedir, on es resumien les crítiques que havia fet Pedro Nueno* a Carlos Blasco Villa en el transcurs d'una entrevista a Radio Intereconomia. Gràcies Jaime pel link.

*Pedro Nueno és president executiu de CEIBS (China-Europe International Business School) una escola de negocis amb seu a Shanghai.



Aprengui del mestre Sr.Ambaixador