S'esta gestant un viatge (de la hòstia)

La gestació*

Quan molts de vosaltres comenceu a llegir aquest post jo segurament ja seré a Laos. El "Xina e vicina" abandonarà temporalment els temes xinesos però tranquils que no penjo el "tancat per vacances". Intentaré sempre que la tecnologia i les ganes ho permetin anar actualitzant el blog amb fotos i comentaris sobre la ruta que farem l'Anna i jo.

En un principi vam ser molt ambiciosos i abans de visitar Laos, Cambodja, Tailàndia i Malàisia volíem passar uns dies a Guizhou i Yunnan, dues províncies de la Xina meridional. Fins i tot vam pensar que abans de començar el viatge podíem fer una escapada a Haerbin (Nord de la Xina) a veure el festival de les escultures de gel. Finalment però, a mida que passaven els dies, vam anar limitant l'itinerari fins a decidir-nos per un viatge exclusivament pel Sud-est asiàtic.

Entrarem a Laos segurament demà al migdia (matinada hora espanyola) en autobús. Avui hem volat de Beijing a Kunming (capital del Yunnan) per agafar un bus nocturn amb lliteres que ens portarà fins a Jinhong on a la matinada agafarem el bus que ens portarà fins a la frontera xino-laosiana.

Per cert arribar a Kunming des de Beijing ha estat com rebre una transfusió de sang en un moment agònic. Hem deixat enrere el fred, la contaminació, els exàmens de Beijing i ens hem trobat de sobte amb la primavera, el cel blau, el sol, els 20 i pico graus, LES VACANCES. I es que fins que no surts de Beijing no te n'adones d'on estàs ficat. Es un univers dominat pel gris, sobretot a l'hivern, i les classes. Com canviaria Beijing si pintessin els edificis de colors clars. Kunming es la ciutat més maca de la Xina de totes les que he visitat fins ara, i no ho dic per l'estat d’excitació en el que em trobo, es cert. Nomes pel fet de que pots trobar pernil salat prou bo, ja val la pena fer una visita a Kunming

Be me'n vaig pitant que surt l’autobús.

Me lo corta finito

*En realitat la foto es del dia abans d'agafar l'avió cap a Xina, el juliol passat, i no cap a Kunming però igualment mola, no?

Cap d'Any i tonyiou (Dame la alternativa)

Bon any occidental a tots els lectors d'aquest blog

Passaran Almodovar y sus chicas, Ferran Adrià i les seves deconstruccions milionàries juntament amb una plèiade de cuiners vascos, Alonso i la seva mandibula subcampiona del món, Rafael Nadal i les columnes dòriques que li surten de les espatlles, les gires asiàtiques del Barça i del Madrid, l'any d'Espanya a Xina (estaria bé poder llegir un informe valorant la seva repercussió*), però tots seran intents infructuosos per canviar l'imatge d'Espanya a Xina...Abans que tot això a Espanya hi havia Toros i Paella. I pels xinesos d'avui en dia, sobretot tonyious (pronunciació xinesa de toro).

Quan parles amb un xinès la primera pregunta que et fa és d'on ets. Hi ha dues opcions, contestar o deixar-li endevinar. Si esculls la segona gairebé sempre dirà nord-americà. Per cert, Estats Units ha deixat de ser l'enemic per passar a ser un model en molts aspectes per a molts xinesos (anem malament). Però tornant a l'interrogatori, llavors li respons que s'equivoca i li dius que ets d'Espanya (Xibania) i automàticament ell dirà: Ah!Tonyiou!. Al principi penses que és curiós, però quan t'ho diuen gairebé tots els xinesos siguin d'on siguin i de la condició que siguin et comences a preguntar com cony ho saben. És veritat que és una tradició típicament espanyola molt fàcil de conèixer, però us juro que Espanya queda molt lluny de la Xina i la visió xinesa de l'estranger en general és força reduïda. Un es pregunta d'on han tret la informació. Fins que algú em va dir que fins no fa gaire en un dels molts canals de televisió xinesos emetien corridas de toros. Olé!

M'hagués agradat veure una família xinesa seguint les veròniques de José Tomas i fent comentaris del pal:

非常好的工作!: Una faena mu' buena!

非常大的斗牛!: Vaya morlaco!

他该耳朵和尾巴!: Se merece las orejas y el rabo!

Triunfarà a la Xina la pel·lícula on Adrien Brody interpreta a Manolete?

La paella no arriba a la popularitat dels toros, però en cercles més exclusius n'han sentit a parlar. Suposo pel fet que és un plat d'arròs amb una mica de tot, un plat que podria ser xinès perfectament. La setmana passada li vaig preguntar a la xinesa amb la que faig intercanvi d'idioma si li agradaven els plats espanyols i em va respondre que no gaire perquè tenen molt oli (té collons la cosa, com si el menjar xinès no en portes igual o més) i són molt díficils de preparar. La pobra es pensava que cada dia per dinar ens fotíem una paella. I això que fa una assignatura de cultura espanyola, però els tòpics són tòpics i sempre existiran.

També triomfa bastant el flamenc quan alguna companyia s'aventura a venir fins aquí. La Sara Baras l'any passat, dins de la programació de l'any d'Espanya a Xina, va fer dues actuacions a Shanghai en les quals es van esgotar les entrades i va aconseguir que els xinesos l'aplaudissin durant un quart d'hora després de les actuacions. El furor del flamenc els descoloca.

Sovint quan dic que sóc d'Espanya afegeix-ho que és a Europa, sobretot des que un dia en un petit bar d'aire occidental al sud de la Xina on sonava la banda sonora de "The Constant Gardener" ens van dir que allò era música espanyola. Som a tocar de l'Àfrica però no tant.

Per cert, els xinesos passen olímpicament de l'any nou occidental, tot i els anuncis felicitant l'any nou de part de les autoritats locals. Fan servir el calendari gregorià, però les tradicions estan per algo, l'any nou comença el 7 de febrer. L'any que ve serà l'any de la rata.

*L'any 2007 va ser l'any d'Espanya a Xina. Tota la ciutat n'anava plena. Ja ja ja...
No he assistit a tots els actes, però em sembla que se n'ha parlat més a Espanya que aquí. Em sembla que més aviat ha servit per fer més recepcions de benviguda a l'ambaixada espanyola per als Prínceps, Els Reis, la pansa arrugada de la De la Vega i algun v.i.p. més que s'haurà deixat caure per aquí per fer-se la foto de rigor. El Piscinas ha estat ocupat, no sabia si menjar primer el canapè de caviar o el de pernil. Per cert gràcies a la professionalitat de l'amic periodista Dani Mendez podeu escoltar l'entrevista i llegir els comentaris que van dur a la fama a "El Piscinas"