Per què penjo ara el post anterior si es de fa pràcticament dos mesos? Senzillament perquè vaig oblidar fer-ho quan havia acabat d'escriure'l. Durant tot aquest temps he cregut que sabíeu que estava de viatge pel Sud-est asiàtic, però al final ha resultat que només ho sabien els més propers. Per altra banda, aquest despiste m'ha permès el·ludir les meves responsabilitats durant un mes i mig, ja que en l'anterior post prometia actualitzar el blog durant el viatge explicant-vos que tal anava la cosa i, com jo mateix m'esperava, no ho vaig fer. Però ja n'hi ha prou, fa dos mesos que no escric res i vosaltres no us mereixeu aquest tracte. Sou els millors, heu seguit entrant al blog sabent en el fons que no hi trobaríeu res de nou, però ja s'ha acabat l'espera. Això no vol dir que en aquest post parli del viatge, això ho faré més endavant si m'inspiro, però de moment teniu els links amb les fotos a la dreta de les vostres imatges (són quatre links amb els noms dels països que hem visitat). A l'apartat de links sobre Xina hi ha dos blogs nous que s'afegeixen a la galàxia Beiwai (la meva universitat), un es diu Gall de Ferro, fa dos o tres mesos que tira i l'altre més recent es diu Politica China. Jo els visito cada dia.
Vam tornar a Beijing fa dues setmanes des de Kuala Lumpur via Guanzhou (Cantón). Només baixar de l'avió a Guanzhou la pluja i la contaminació entelaven el cel i els nostres ànims. Ja tornàvem a ser Xina, l'havia oblidat fàcilment i l'aterrissatge va ser una sacsejada. Vam arrossegar-nos unes hores per l'aeroport de Guanzhou mentre esperàvem el vol cap a Beijing. Que ho farà que tot i ser un aeroport intercontinental d'arquitectura moderna i asèptica no deixi de tenir un aire xinès? Serà perquè no es poden trobar diaris en anglès, o pel fet que només hi ha un ordinador amb connexió a Internet en tot l'aeroport o perquè només venen menjar xinès, no ho sé, però tot plegat queda lluny de la indústria turística del Sud-est asiàtic. Em vaig menjar uns fideus instantanis a veure si aconseguia connectar amb la meva vida anterior al viatge, no va funcionar. A Guanzhou no hi feia bon dia però almenys no feia fred, a Beijing sí. Passar de 30 graus a 5 el mateix dia no és recomanable. Només baixar de l'avió em va caure el moquillo. Això no falla mai, és impossible mantenir netes les vies respiratòries a Beijing. Ara sí que ja no hi havia res a fer, no es podia tornar enrere, s'havia acabat el sol i tornaven les malles sota els pantalons. I a sobre era diumenge.
Per sort aquesta depressió post-vacacances va durar poc, la primavera ja ha arribat a Beijing, tinc un horari de classes immillorable i sembla que l'arribada massiva d'italians garantitza partidets de futbol més o menys seriosos fins a final de curs. Però el més important de tot, que vaig tardar uns dies a apreciar, és que els quatre mesos que havia viscut a Beijing havien valgut la pena, tenien un valor. Aquesta és la sensació que trobava a faltar mentre estudiava xinès a Barcelona. Sortir una temporada i després tornar et dóna una perspectiva necessària per analitzar la teva experiència. Tot i la immensitat de la Xina i la infinitud del xinès em permetia la satisfacció de pensar "això em sona"," aquí ja hi he estat", en definitiva, que hi ha una base, i això, sobretot en l'aprenentatge del xinès, reconforta. La ironia és que no va ser fins dos dies després d'arribar que vaig recordar com s'escrivia el meu nom en xinès, ho vaig recordar quan vaig tornar a la rutina d'omplir un formulari i tot seguir pagar, és estrany que no es tractés d'un dipòsit*.
L'arribada del bon temps ha enterrat la roba d'hivern a l'armari i ha fet desaparèixer el borrissol del meu malic. Abans de marxar de viatge cada matí em treia una quantitat inusual de borrissol per una persona que es dutxa cada dia i ara ja no, com és? Crec que això és la prova irrefutable que les mesures contra la contaminació del govern xinès van ben encaminades. Unes altres mesures que també es noten són les relacionades amb el transport i el trànsit. Autobusos i vagons de metro nous amb indicacions en anglès i noms en pinyin per almenys poder llegir el nom del lloc on vas, noves tanques per separar els dos sentits de la circulació, guàrdies urbans afegint desordre al caos del trànsit pequinès (es circulava millor sense ells, el "tot s'hi val" té la seva lògica), voreres senceres i més amples amb rajoles noves, etc. Els Jocs són a tocar però sembla que s'hi hagin posat amb l'arribada del nou any, abans de marxar de vacances no hi havia aquest frenesí. A veure quant duren aquests canvis un cop s'hagin acabat els Jocs.
Saturday Night Fever.
Això és el que fan els conductors del metro a cada parada
Una tornada sempre suposa retrobar-se amb vells amics i la gent del barri, és a dir, el fruiter, el mecànic de bicis, la sabatera, el del bar dels pinxos i el meu veí de sis anys. Segueixo sense entendre les bromes del fruiter, només l'entenc quan torna a la conversa recurrent de preguntar-me on és l'Anna i dir-me que jo sóc un bon tio perquè vaig a comprar mentre ella és a casa, d'aquí no passem. I el seu company, el verdulaire, últimament està molt callat però segur que no tardarà a fer-me una pregunta sobre economia, li encanta preguntar pel canvi de divises. Això si que són converses profundes, la escuela de la calle. Fa poc s'ha incorporat un nou personatge dins l'esfera dels serveis que tinc a prop de casa, és el repartidor d'aigua, ja veurem si tenim l'estricta relació repartidor-client o es deixa anar amb les preguntes de manual: d'on ets, que fas aquí, quan cobres, quan vas arribar, fins quan et quedes, etc.
Així com la gent del barri no ha canviat gens, tampoc ho ha fet l'eficàcia de l'ambaixada espanyola. No he pogut votar perquè no he rebut les butlletes a temps i segueix proporcionant anècdotes com la següent. Uns companys espanyols que estudien en una altra universitat és van trobar amb una emergència mèdica que realment requeria atenció urgent. A l'hospital de l'assegurança mèdica de la beca se'ls van treure de sobre, llavors desesperats van trucar a l'ambaixada espanyola i l'altra banda del telèfon algú va respondre: <
*Quan arribes a Xina i t'instal·les a la universitat o en un pis pagues dipòsits per tot servei o producte que adquireixes durant la teva estada. Quan s'acabi el curs i ens tornin els dipòsits
entrarem a la llista Forbes com a nous rics xinesos.
