Temps aproximat de lectura: Més que el dels altres posts
Una catàstrofe de les dimensions del terratrèmol de Wenchuan genera infinitat de titulars, articles, reportatges, vídeos, posts missatges de mòbil, tertúlies de bar, converses d’ascensor, etc… però sobretot genera rèpliques. Tres setmanes després del terratrèmol, dues setmanes després del dol oficial decretat pel govern i mentre esperem que la xifra de morts no creixi més, analitzo breument les rèpliques del sisme.
Les primeres repliques són les palpables sota els peus dels habitants del Sichuan. La possibilitat de noves rèpliques és ben present i real, com ho demostra la del 25 de maig que ha estat la més forta fins ara. Aquestes sacsejades provoquen noves morts, agreugen l’estat físic i anímic dels supervivents, augmentant el seu pànic, i dificulten les tasques de salvament, ajuda i reconstrucció. Un avís de replica del dia 20 de maig va fer que la majoria de veïns de Chengdu, la capital del Sichuan, una ciutat d'onze milions d’habitants , dormissin al ras.
La rèplica de la societat xinesa ha estat exemplar. La xifra de diners acumulada no para de créixer i els donatius materials arriben des de tot el país, arreu hi ha anuncis i parades que conviden a fer donacions, i no es deixa d’informar a tota hora sobre la catàstrofe
Als damnificats els espera un llarg període de recuperació i assimilació de tot el que ha succeït en un entorn desconegut, desolador i assolat. A la pèrdua de vides humanes i la destrucció dels edificis si ha de sumar l’estat de les infraestructures, que estan malmeses o totalment destruïdes. El govern i els supervivents afronten una tasca de reconstrucció material i psicològica ingent que durarà anys. Les autoritats locals es plantegen seriosament la possibilitat de traslladar l’emplaçament de Beichuan, ja que pràcticament tots els edificis del poble es van esfondrar. Per tal d’intentar oblidar i reprendre el més ràpidament possible la rutina es celebren fires d’ocupació laboral a les zones afectades i les classes ja fa dies que s’han reprès en tendes o barracons. Fins i tot, s’està estudiant seriosament la possibilitat que les famílies que hagin perdut l’únic fill que tenien puguin obtenir un nou certificat que els permeti tenir un altre fill@.
Rèpliques polítiques
L’esdeveniment en majúscules del 2008 a Xina havien de ser els Jocs, però des de principis d’any diferents successos els han arraconat sovint a un segon pla i els hi han robat protagonisme. La cobertura informativa pre-olímpica per part dels mitjans estrangers tampoc és que estigues sent un camí de roses pel govern xinès (contaminació de Beijing, els relleus de la torxa, etc.), però això són engrunes comparat amb la crisi meteorològico-social-ferroviària d’Any Nou, el brot de febre aftosa encara no controlat a l’est del país, els disturbis al Tibet, l’accident de tren amb 72 víctimes a la província del Shandong. Però a hores d’ara, no dic que ningú se’n recordi, però qui parla del Tibet (ni els mateixos tibetans protesten, en una actitud que els honora) , el brot de febre aftosa, en resum, que passa a Xina més enllà del Sichuan? No us penseu que conec la resposta. Si la primera era la rèplica més dolorosa aquesta juntament amb les següents són les més irrellevants per els afectats del terratrèmol, però crec que aquest esdeveniment també té conseqüències en la política nacional i internacional.
La imatge pública de Xina i dels seus dirigents s’ha afermat a escala nacional i ha canviat de manera substancial a nivell internacional, ha passat de botxí a víctima. S’ha de dir que abans del terratrèmol i la reacció dels dirigents, els xinesos ja professaven un gran amor a la pàtria, que crec que sempre ha existit, i que amb els recents atacs contra Xina, sobretot pels fets del Tibet, només ha fet que augmentar. Ja veurem quan els dura el crèdit als principals dirigents xinesos de cara a l’estranger gràcies a la seva actuació en aquesta catàstrofe.
En aquest sentit la resposta d’una altra dictadura, la Junta Militar birmana, la qual rep el suport tàcit de Beijing, al desastre provocat pel Nargis, també ha fet que el govern xinès surti ben parat de la valoració que se’n fa d’ell aquests dies. La Junta va obstaculitzar deliberadament l’arribada d’ajuda estrangera fins tres setmanes després del pas del cicló, quan era obvi que aquesta ajuda era imprescindible des del primer dia, mentre Beijing va acceptar ajuda de Japó i fins i tot de Taiwan, els seus enemics acèrrims de la regió amb els quals sembla que esta entrant en una nova fase de relacions. La Junta semblava més preocupada pel referèndum que havia de perpetuar-la en el poder, que en els seus “votants”. El dol oficial decretat per la Junta més de dues setmanes després del cicló era un gest superflu sense correspondència amb la seva actuació sobre el terreny. En canvi, el dol oficial decretat pel govern xinès i els tres minuts de silenci del dia 19 em van semblar una mostra sincera de respecte i d’afecte cap a la població del Sichuan, esperem que aquest dol sigui el primer d’una sèrie d’accions per millorar la qualitat de vida d’aquesta gran província agrícola de l’interior de Xina, això sí que seria un gran canvi.
En l’àmbit nacional, el polític que ha recollit la majoria d’elogis és el primer ministre: Wen Jiabao (digueu-me “avi”)
Per qui no sàpiga qui és, Wen Jiabao és un senyor baixet amb cara d’avi petanquero que es tenyeix el cabell i és de la línia dura en l’assumpte del Tibet. Em sembla que algun dia l’he vist en bicicleta passant a recollir la seva néta a l’escola que hi ha al costat de casa. La seva feina és la del bomber, per no dir el que es menja els marrons i dóna la cara pel Partit, i es dedica a apagar focs amb la seva clenxa impecable.
Aquesta imatge de “ministre del poble” del senyor Wen ja ve de lluny. A finals de maig de 1989 formava part del grup de polítics encapçalat pel llavors Secretari General del Partit, Zhao Zhiyang (sector moderat), que va anar a visitar als estudiants concentrats a la plaça de Tiananmen i els va demanar que aturessin la seva campanya de protesta. Zhao Zhiyang era partidari de la negociació en contra dels plans de l’ala dura, encapçalada per Deng Xiaoping, que finalment va resoldre el problema desplegant l’exèrcit a Beijing.
També s’ha guanyat la simpatia dels ciutadans amb les seves visites a malalts de sida o miners, un col·lectiu que registra cada any unes 6.000 morts a causa de les paupèrrimes condicions laborals. Durant la crisi d’Any Nou va anar a tranquil·litzar a les masses a l’estació de tren de Guangzhou i es va menjar el tradicional plat de peix del sopar d’Any Nou amb una família comú.
L’apoteosi però s’ha produït amb la seva actuació en aquesta darrera crisi. Va arribar al centre de la tragèdia només unes hores després del sisme. Va coordinar esforços des del terreny (és geòleg de formació, o sigui que sabrà algo de terratrèmols i esllavissades, no?) i va restar al Sichuan els primers quatre dies fins que va ser rellevat pel Secretari General Hu Jintao, que no li arriba ni a la sola de la sabata en quant a popularitat perquè és un peix bullit, i de nou va tornar al Sichuan per seguir de prop les tasques de salvament. A més s’ha prodigat per tota la província oferint el seu consol i presentant-se com “l’avi Wen”, un apel·latiu que s’afegeix al del “ministre ploraner”. L’actitud de Wen es salva de les crítiques, no com Tan Li el cap del Partit Comunista de Mianyang que ha estat durament criticat en fòrums d’Internet per la seva falta de respecte a les víctimes. Tan Li apareixia amb un somriure d’orella a orella mentre caminava darrera Hu Jintao en una visita oficial d’aquest últim a Mianyang.
Deixo ben clar que no voldria pel meu govern una dictadura comunista, però s’ha de reconèixer que aquest cop el govern xinès ha actuat com un govern responsable preocupat pels ciutadans i ha dedicat tots els recursos dels que disposa per ajudar a la població afectada. Els mitjans desplegats juntament amb la llibertat informativa ha suposat una millora respecte d’altres crisis que han succeït a la Xina. Les causes del canvi poden ser principalment dues: la magnitud del desastre o la “pressió” a la que esta sotmesa Xina, sota vigilància de la comunitat i la premsa internacional. M’inclino a pensar que és la primera la causa que ha guiat els dirigents xinesos i si és la segona, doncs que es reconegui almenys que aquesta vegada globalment ho estant fent el millor que saben, i deixem les crítiques per altres assumptes en que se les mereixen molt més.
Rèpliques negatives
D’espavilats i corruptes n’hi ha a tot arreu, però dol que s’aprofitin de les circumstàncies tràgiques que esta patint la gent del Sichuan per fer els seus negocis. S’han denunciat casos d’estafes per Internet en que els estafadors apel·laven a la caritat dels internautes fent-se passar per víctimes del terratrèmol i donaven un número de compte on ingressar els diners. A Birmània també hi havia gent demanant ajuda humanitària a les vores de les carreteres que no havien estat víctimes del cicló, la ajuda humanitària de l’ONU es ven als mercats i les empreses afins a la Junta han obtingut l’exclusivitat dels treballs de reconstrucció a la zona afectada pel Nargis. A Xina tot i que s’han detectat casos de corrupció relacionats amb la distribució de la ajuda humanitària sembla que s’estan realitzant esforços per eradicar aquests delictes a la zona afectada pel terratrèmol. La pudor de la corrupció també envolta la construcció de segons quins edificis, especialment les escoles, que es van esfondrar com un castell de cartes. Aquests fets s’estan investigant i a partir d’ara tots els edificis nous que es construeixin a la zona hauran d’incloure mesures estructurals contra terratrèmols. La negligència també es castiga amb duresa, la imatge del Partit està en joc. Una bona gestió de la crisi és essencial per al futur dels damnificats i per generar confiança en el partit, en cas contrari, el Partit en podria sortir molt malparat
Dada curiosa
Corea del Nord ha contribuït amb un donatiu de 100.000 dòlars a la causa solidària pel terratrèmol del Sichuan. Personalment crec que nacions tan empobrides com Corea del Nord no cal que realitzin aquestes mostres de gratitud, seria més adequat que aquests diners els destinessin a resoldre els seus propis problemes. Un gest tant estrafolari només pot ser fruit d’algú com Kim Jong-il, el líder retorçat i megalòman de la República Hereditària i Democràtica de Corea.
Les fonts d’aquest post són:
South China Morning Post (diari de Hong Kong)
Xinhua (Agència oficial de notícies xinesa)
La Vanguardia
Web Relief (mapes amb dades). Senzills i entenedors
Observatorio de la política china
He dedicat unes hores a recopilar la informació. En un principi hi havia més links del South China Morning Post, que finalment no he pogut incloure perquè han “caducat” i les notícies han passat a l’arxiu. Amb un fet d’aquesta magnitud es poden fer centenars de posts cada dia, jo he preferit fer-ne un al cap d’unes setmanes per tenir una mica de perspectiva i veure com anava la cosa. Segurament demà ja hi haurà dades desfasades i m’he deixat de comentar altres aspectes, però en algun moment s’havia de fer el post, no?
