Torna el bloggaire més prolífic de la historia recent amb notícies de l’Ambaixada Papito Cubana Sabrosón. Avui faré una excepció i comentaré un fet d’actualitat, com un bon diari. Abans d’ahir en motiu de no sé que l’ambaixada cubana a Beijing va organitzar una festa com cal, no esperava menys del compañero Pereira (l’ambaixador). El ritme de la música arribava a les teves oïdes abans que poguessis veure l’ambaixada i un cop dins, l’ambient de la festa i la temperatura gairebé estival van transformar el pati de l’ambaixada en la pista de ball d’una discoteca a l’aire lliure. Abans d’arribar allà una font no informada ens va advertir que l’entrada era gratuïta però que la teca es pagava a uns 9€. A vosaltres occidentals això us semblarà barat, però no podia ser que una país d’economia socialista ens claves aquests preus a uns pobres estudiants. Efectivament no va ser així i teníem cervesa i mojitos a 0,9€, entre d’altres, això sí el menjar mitja hora després que comences la festa ja s’havia acabat. Però no como no hay mal que por bien no venga quan vam sortir buscant sopar vam trobar una cafeteria on preparen uns entrepans boníssims, llàstima que quedi una mica lluny de casa.
Després amb l’estomac ple vam tornar a ballar i a degustar uns mojitos. A mover el body, mi amol. De Alto Cerro voy para Marcane, reguetón, bailarrr, bailarrr, bailarrr. L’ambaixada cubana de Beijing és troba dins d’un recinte una mica més gran que la majoria d’ambaixades que es veuen per Sanlitun (l’altra zona d’ambaixades de Beijing), que semblen prefabricades, ja que són totes molt similars, amb algunes excepcions com les fortaleses de Canada i d’Austràlia o el disseny de portada de revista de l’ambaixada d’Holanda. Les que encara no he vist són les de potències com EE.UU, Rúsia o Anglaterra. El tamany de l’ambaixada cubana suposo que es deu al “tamany” de les relacions amb Xina. L’interior de l’ambaixada, almenys el saló que tothom travessava per anar al lavabo, era força auster. És un saló de parets blanques i pràcticament nues sinó fos per un parell de quadres abstractes. Els mobles i el tresillo acompanyaven en el sentiment.
Sospito que la festa era simplement una excusa amb finalitats comercials perquè hi havia uns quants anuncis de l’agència de turisme de Cuba, una de les bandes que va animar el cotarro era la banda “Havana Club” i durant tota la nit es projectava el nom d’Havana Club a la façana. Hi havia uns pòsters que anunciaven la “Fiesta de la Juventud”, ves a saber potser d’això anava la festa, joventut n’hi havia i també bastants xinesos que intentaven infructuosament seguir els ritmes cubans. Tot i que la festa va acabar d’hora i la banda “Havana Club” no era la millor del món, l’ambient d’una festa cubana a Beijing a l’aire lliure no té preu, per aquí no se’n fan gaire d’aquestes. I el Salsa Caribe no és el mateix.
Després amb l’estomac ple vam tornar a ballar i a degustar uns mojitos. A mover el body, mi amol. De Alto Cerro voy para Marcane, reguetón, bailarrr, bailarrr, bailarrr. L’ambaixada cubana de Beijing és troba dins d’un recinte una mica més gran que la majoria d’ambaixades que es veuen per Sanlitun (l’altra zona d’ambaixades de Beijing), que semblen prefabricades, ja que són totes molt similars, amb algunes excepcions com les fortaleses de Canada i d’Austràlia o el disseny de portada de revista de l’ambaixada d’Holanda. Les que encara no he vist són les de potències com EE.UU, Rúsia o Anglaterra. El tamany de l’ambaixada cubana suposo que es deu al “tamany” de les relacions amb Xina. L’interior de l’ambaixada, almenys el saló que tothom travessava per anar al lavabo, era força auster. És un saló de parets blanques i pràcticament nues sinó fos per un parell de quadres abstractes. Els mobles i el tresillo acompanyaven en el sentiment.
Sospito que la festa era simplement una excusa amb finalitats comercials perquè hi havia uns quants anuncis de l’agència de turisme de Cuba, una de les bandes que va animar el cotarro era la banda “Havana Club” i durant tota la nit es projectava el nom d’Havana Club a la façana. Hi havia uns pòsters que anunciaven la “Fiesta de la Juventud”, ves a saber potser d’això anava la festa, joventut n’hi havia i també bastants xinesos que intentaven infructuosament seguir els ritmes cubans. Tot i que la festa va acabar d’hora i la banda “Havana Club” no era la millor del món, l’ambient d’una festa cubana a Beijing a l’aire lliure no té preu, per aquí no se’n fan gaire d’aquestes. I el Salsa Caribe no és el mateix.
