Mr.Gold, suposo?

Sí, jo mateix.

Recentment he estat desaparegut, ho sé. No ha arribat a tres anys, com va fer el Dr. Livingstone, però deu n'hi do tenint en compte que un blog s'ha d'actualitzar sovint.

Però per què Mr.Gold i no Marco Polo, Pato Pekín, Sr.Tocien, Rollito Primavera o d'altres xorrades vàries? Doncs senzillament perquè dels tres noms xinesos que he tingut és el millor, i tot i que sembli una contradicció m'agrada més com sona en anglès. O era una paradoxa?

Quan feia classes de xinès a Barcelona, el primer any la professora ens va dir com seria el nostre nom en xinès. El meu nom va ser reduït a un sol caràcter, és a dir, a una sola síl·laba. Dic reduir perquè tot i que en català també té una sola síl·laba en xinès no són habituals els noms tan curts, directament em sembla que no existeixen, però no n'estic segur. Aquí es porten els bísil·labs i algun trisíl·lab. Si tot es pot expressar en una o dos síl·labes, per què en vols més?. Bé no ens desviem del tema, a Barcelona el meu nom xinès era:

金

jin

(que vol dir or)

A la universitat de Nanjing, on vam estudiar a l'estiu, vaig mantenir el meu nom xinès i el primer dia de curs quan em vaig presentar el professor va exclamar: Oh, Mr. Gold! I em va agradar. Però a Beijing, la capital, les universitats volen noms xinesos i bisíl·labs. O sigui que el dia de la prova de nivell ja em van canviar el nom. On vas amb un nom tan curt? Jin què?.

Llavors el meu nom va canviar a un altre que no recordo, perquè només va durar un o dos dies, però que s'assembla molt al que tinc ara. L'últim bateig va córrer a càrrec de la meva professora de Hanyu (gramàtica). Va canviar el primer caràcter de l'anterior nom, l'efímer, i va mantenir el segon. El resultat va ser:

盖 姆

gai mu

El primer caràcter és polisèmic. El significat més comú és tapa. Vegeu la data de caducitat a sota de la gai, però jo prefereixo el significat slang que vol dir super, meravellós, excel·lent. El segon caràcter vol dir infermera. Sóc la infermera excel·lent! Evidentment com podeu comprovar per la transcripció fonètica (pinyin) de sota els caràcters el meu és un nom per semblança fonètica. Les altres opcions són que et posin un nom amb semblança fonètica però amb un significat coherent i poètic, i no un de surrealista com el meu, o directament un nom xinès que no tingui res a veure amb el teu nom original.

Bon Nadal！

祝圣诞快乐!

La generació dels petits emperadors

Simplement us passo una noticia que he llegit a la web en espanyol Spanish China i que m'ha semblat interessant. Tracta del fenomen del divorci en la primera generació acomodada de xinesos. La traducció no és la millor del món, però que hi farem.

雪 风 (Neu i vent)

El camp d'esports de la uni

Ahir va nevar a Beijing per primera vegada aquesta tardor. Va ser una manera original de començar la setmana. No m'ho esperava, abans d'ahir no semblava que ahir pogués nevar. De fet a Beijing hi neva poc, el curs passat només ho va fer dues vegades. El cel de Beijing no té terme mig. O fa un dia clar amb un cel blau espaterrant sense ni un núvol o bé hi ha una capa espessa de núvols d'un color merda d'oca farcits de contaminació que cobreixen tot el cel. Aquests últims dies són idonis per la frase: "Avui em sento ocre". Els que saben que vol dir la frase ja l'entendran.

Tot i la blancor de la imatge, la neu només va servir per enfarinar el paisatge, a la tarda ja s'havia fos gairebé tota. Avui tornava ha haver-hi un cel blau que feia mal als ulls i començava a fer fred de veritat, com dijous passat quan vaig anar amb la classe a BeiHai*, un estany que hi ha al centre de Beijing. La setmana passada ja estava pràcticament gelat.

北海




L'avanç del gel

Hi ha una cosa que em preocupa de l'arribada del fred. Els nens petits seguiran vestint el tradicional model "Ojete al fresco"?

Ojete morenete

És una foto que no podia faltar en un blog sobre Xina, tengui! Però tinc un falti, la d'un xinès clapant en el lloc més inversemblant, en la postura més incòmoda i a poder ser en hores de feina. No em costarà gaire trobar aquest cromo, el pots veure per tot arreu.

Gràcies Lluis per la foto del camp d'esports.

*BeiHai vol dir literalment "mar del nord". Són una mica grandiloqüents els xinesos. El Bei és el de Beijing i el Hai el de Shanghai

Només heu de...

La torre de la televisió

fer veure que mengeu i ja està. Així de fàcil era la feina. Un parell de preses i cap casa amb 300 kuais* a la butxaca. Al canvi són més o menys 30 iurakens. Perquè us feu una idea amb una mica menys de 300 kuais em vaig comprar la bici que tinc aquí a Beijing. No és una meravella però si d'aquí un any no s'ha desmuntat o no me l'han robat ja serà molt. Amb 300 kuais també poden posar-se com el Quico 4 persones al restaurant coreà amb unes bones racions de carn a la brasa.


Però a Xina no es oro todo lo que reluce, com diu la Guia Lonely Planet. L'Anna i jo havíem quedat amb un xinès a les 7:00h del matí d'un dissabte per gravar un anunci. Ell volia estrangers, nosaltres la fama. Vam quedar a la porta de la uni perquè "els estudis" estaven a la torre de la televisió, que es troba a 5 minuts caminant de la nostra uni.


A les 7:30 no venia cap xino i vam trucar. La resposta va ser: Ho sento, ho sento ja no us necessitem. Me cagum el p... xino, em fa llevar més d'hora que si anés a classe i després em deixa tirat. Ja que estàvem llevats i totalment desvetllats vam anar a fer el dominguero al Carrefour (Jialefu) a comprar-nos una torradora. Només ens faltava anar amb un xandall de tactel. Les traduccions xineses de noms de marques occidentals és mereixen un post, per tant, ja us explicaré un altre dia què vol dir Jialefu.


Al Jialefu hi havia gent fent cua abans que obrissin a les 8 del matí. Us ho xuro! No sé si es fruit del consumisme xinès desenfrenat d'avui en dia o és que encara se'n recorden de l'escassetat d'altres temps i volen ser els primers a entrar a les botigues. Avui en dia això no és problema perquè a Xina és pot trobar gairebé tot i en quantitats industrials. Dic gairebé tot perquè per exemple no hi ha tampaxs amb aplicador. Tenedlo en cuenta queridas amigas.


Com sempre vam sortir amb més coses de les que anàvem a buscar, crec que pocs occidentals es resisteixen a passar per davant de les prestatgeries on hi ha els productes d'importació i no comprar res. Importació és sinònim d'exotisme, però quan ets fora l'exòtic ets tu, per tant allà es on hi ha les olives, l'oli d'oliva, la pasta, la salsa de tomàquet, el formatge, els cigrons, les llenties, etc. Fa temps que mengem com si fóssim a Barcelona o gairebé. El menjar xinès no és de consum diari. No puc. Odio el tofu.


Després del Jialefu vam tornar cap a casa i més o menys a les dues ens disposàvem a dinar quan... Ring, ring.

-Wei? (Si?, en xinès. En realitat crec que no vol dir res, es per dir algo i que l'altre sàpiga que hi ha algú)

- Necessito un noi per gravar l'anunci

- Doncs, ara hi anirà tum pare (això és mentida, encara no sé insultar en xinès, però sé el verb insultar, algo és algo). Segur que tinc feina ara?

- Sí, Sí, Sí, Sí, Sí. Però has de venir ara.

- Ara?!! Estic a punt de dinar. (Però em vaig menjar l'orgull i vam agafar un taxi per arribar abans. Em van dir que em pagarien el taxi)

Un minut abans d'arribar a la porta de la uni em tornen a trucar i em tornen a dir que no em necessiten. Què?!!! què?!!!. No m'ho podia creure, i a sobre se n'anava. Li vaig dir que s'esperes, que volia parlar amb ell cara a cara. Quan vam arribar al lloc el xinès ja no hi era, vaig trucar per veure si alguns dels xinesos que hi havia per allà agafava el telèfon però res. Vaig tornar a parlar amb ell i se'm va treure de sobre. Putos xinos!!!! Ei, però que consti que no tinc res en contra dels xinesos.

Però el tema està solucionat, ara l'Anna té dues feines. La primera és de model de nus per a pintura (sí, sí quina gràcia però el primer que pensi en l'Anna en boles el matxaco) i la segona d'algo una mica estrany. L'oferta deia que buscaven un espanyol que havia d'escoltar unes gravacions per corregir-les. Això és cert, però no s'ha de fixar en possibles errors d'entonació o sintaxi sinó en si està ben gravat i no se senten sorolls de fons. 700 frases i 4 hores del tirón. Diu que s'ho passa teta. En realitat acaba amb el cap com un bombo.

*(a.k.a yuan, en el mercat de divises)

"El Piscinas"

Carlos Blasco Villa "El Piscinas" va néixer a Fuentelecina, Guadalajara, però va passar la seva infantesa a Arévalo, Ávila. És de secano.

Ha voltat per mig món, és diplomàtic. No oblidem però que al cap i a la fi és un funcionari espanyol. Ha treballat en molts països, però fins ara només havia estat a ambaixador a Brasil. Això marca. Platjeta, garotas, samba, caipirinhas, futebol, Rio de Janeiro, Copa Cabana, etc. Després uns anys a Portugal i Marroc, i de cop i volta, sense saber com, el col·loquen com ambaixador a la Xina. Hòstia la Xina! La potència del segle XXI, el drac d'Orient, el lloc on totes les empreses i països han de tenir-hi seus i ambaixades per establir convenis, firmar pactes, inaugurar fàbriques i fer-se una foto per ser algú en aquest món. Suposo que un lloc de tanta responsabilitat li hauran encarregat a algú capaç. I es clar que sí, "El Piscinas" és garantia d'encert, no decep mai.

L'agost passat només arribar es va arremangar les mànigues i va començar a treballar de valent.

Primera mesura: Reduir l'horari per plegar a les 14:00h. Bravo!. Així d'aquesta manera la comunicació amb Espanya és escassa, per no dir nul·la, ja que quan ell plega a Espanya comença la jornada laboral (Hora peninsular 7:00h., a l'hivern i 8:00h. a l'estiu). Els empresaris estan que trinen. Però que sabran ells, "El Piscinas" ho ha fet per treballar millor, no el poden molestar quan treballa.

Segona mesura: Encarregar la construcció d'una piscina al jardí de l'Ambaixada. Bravissimo!. No sabeu la calor que fa a Beijing a l'estiu. No es pot treballar a l'oficina, quin suplici!. Necessita un bany de tant en tant per refrescar les idees. No sé de qui depèn concedir el permís d'obres, però sàviament se li ha denegat a l'ambaixador aquest luxe.

I a sobre segons es diu en els cercles espanyols de Beijing el seu anglès és pèssim i la tramitació de tot tipus de documents a l'ambaixada va més lenta que una tortuga lisiada. Viva nuestro embajador!

Tota aquesta informació l'he tret d'una notícia d'Iberglobal, a la que malauradament ja no es pot accedir, on es resumien les crítiques que havia fet Pedro Nueno* a Carlos Blasco Villa en el transcurs d'una entrevista a Radio Intereconomia. Gràcies Jaime pel link.

*Pedro Nueno és president executiu de CEIBS (China-Europe International Business School) una escola de negocis amb seu a Shanghai.



Aprengui del mestre Sr.Ambaixador

Així de romàntic, i alhora prosaic, posava per la càmera abans de marxar de casa cap a la Xina. Concretament la foto és del matí següent a la festa de comiat, com és obvi per la fregona. Vaig dormir molt bé, tot i acabar bastant perjudicat, i mentre netejava el terrat em vaig animar a fer unes fotitos, en plan Friedrich. Per cert, això és el meu terrat, ho dic perquè molta gent no l'havia vist fins el dia de la festa i van quedar impressionats de les vistes. Hi ha uns quants que segueixen sense veure'l (ehem...)

Bueno això intenta ser un post de presentació d'aquest blog. Al final m'he animat. Al principi d'arribar a la Xina no volia escriure un blog perquè sabia poques coses de Xina, molt poques coses de Xina i no m'hi veia en cor. Ara no és que en sàpiga gaire més però tinc ganes d'escriure i tinc molts temes per explicar-vos. Si són interessants o no ho deixo a la vostra consideració.

Quan vaig començar a donar voltes a això d'escriure un blog, en una de les primeres coses que vaig pensar va a ser en el títol. No em sortia res fins que vaig pensar en "Xina è vicina". Això m'ho deia de tant en tant el meu pare abans que jo marxes. Era una manera irònica de treure ferro al fet que la Xina és una mica lluny de Catalunya, perquè si el meu italià d'oïda no falla, això vol dir que la Xina és a prop, no? (Diego i Clara C. ja em corregireu si no és així). Bé doncs, abans d'escriure aquestes línies, buscant informació sobre la susodicha frase, em vaig enterar que era el títol d'una pel·lícula italiana dels 60. Jo no l'he vist però ja me l'estic baixant per saber de què estic parlant. Per si algú vol buscar la pel·li el títol original és"Cina è vicina", jo l'he catalanitzat. Resulta que no sóc el primer en tenir la idea de batejar una web o blog amb aquest títol, però me la suda, quan ho vaig pensar no coneixia les altres webs, per tant la meva idea és tant original com la primera.

Per acabar aquest primer post, una altra foto. Me la va enviar abans d'ahir la meva mare. És del dia que marxàvem, poc abans d'agafar l'avió. M'encanta la cara de tonto que faig barrejada amb una sensació de por, pensant "on collons te'n vas?". Observeu el flotador de platja que m'enduia de sobrepès. Per si algú està interessat en el tema ara estic fet un figurin.

Ciao, mañana más