Només heu de...

La torre de la televisió

fer veure que mengeu i ja està. Així de fàcil era la feina. Un parell de preses i cap casa amb 300 kuais* a la butxaca. Al canvi són més o menys 30 iurakens. Perquè us feu una idea amb una mica menys de 300 kuais em vaig comprar la bici que tinc aquí a Beijing. No és una meravella però si d'aquí un any no s'ha desmuntat o no me l'han robat ja serà molt. Amb 300 kuais també poden posar-se com el Quico 4 persones al restaurant coreà amb unes bones racions de carn a la brasa.


Però a Xina no es oro todo lo que reluce, com diu la Guia Lonely Planet. L'Anna i jo havíem quedat amb un xinès a les 7:00h del matí d'un dissabte per gravar un anunci. Ell volia estrangers, nosaltres la fama. Vam quedar a la porta de la uni perquè "els estudis" estaven a la torre de la televisió, que es troba a 5 minuts caminant de la nostra uni.


A les 7:30 no venia cap xino i vam trucar. La resposta va ser: Ho sento, ho sento ja no us necessitem. Me cagum el p... xino, em fa llevar més d'hora que si anés a classe i després em deixa tirat. Ja que estàvem llevats i totalment desvetllats vam anar a fer el dominguero al Carrefour (Jialefu) a comprar-nos una torradora. Només ens faltava anar amb un xandall de tactel. Les traduccions xineses de noms de marques occidentals és mereixen un post, per tant, ja us explicaré un altre dia què vol dir Jialefu.


Al Jialefu hi havia gent fent cua abans que obrissin a les 8 del matí. Us ho xuro! No sé si es fruit del consumisme xinès desenfrenat d'avui en dia o és que encara se'n recorden de l'escassetat d'altres temps i volen ser els primers a entrar a les botigues. Avui en dia això no és problema perquè a Xina és pot trobar gairebé tot i en quantitats industrials. Dic gairebé tot perquè per exemple no hi ha tampaxs amb aplicador. Tenedlo en cuenta queridas amigas.


Com sempre vam sortir amb més coses de les que anàvem a buscar, crec que pocs occidentals es resisteixen a passar per davant de les prestatgeries on hi ha els productes d'importació i no comprar res. Importació és sinònim d'exotisme, però quan ets fora l'exòtic ets tu, per tant allà es on hi ha les olives, l'oli d'oliva, la pasta, la salsa de tomàquet, el formatge, els cigrons, les llenties, etc. Fa temps que mengem com si fóssim a Barcelona o gairebé. El menjar xinès no és de consum diari. No puc. Odio el tofu.


Després del Jialefu vam tornar cap a casa i més o menys a les dues ens disposàvem a dinar quan... Ring, ring.

-Wei? (Si?, en xinès. En realitat crec que no vol dir res, es per dir algo i que l'altre sàpiga que hi ha algú)

- Necessito un noi per gravar l'anunci

- Doncs, ara hi anirà tum pare (això és mentida, encara no sé insultar en xinès, però sé el verb insultar, algo és algo). Segur que tinc feina ara?

- Sí, Sí, Sí, Sí, Sí. Però has de venir ara.

- Ara?!! Estic a punt de dinar. (Però em vaig menjar l'orgull i vam agafar un taxi per arribar abans. Em van dir que em pagarien el taxi)

Un minut abans d'arribar a la porta de la uni em tornen a trucar i em tornen a dir que no em necessiten. Què?!!! què?!!!. No m'ho podia creure, i a sobre se n'anava. Li vaig dir que s'esperes, que volia parlar amb ell cara a cara. Quan vam arribar al lloc el xinès ja no hi era, vaig trucar per veure si alguns dels xinesos que hi havia per allà agafava el telèfon però res. Vaig tornar a parlar amb ell i se'm va treure de sobre. Putos xinos!!!! Ei, però que consti que no tinc res en contra dels xinesos.

Però el tema està solucionat, ara l'Anna té dues feines. La primera és de model de nus per a pintura (sí, sí quina gràcia però el primer que pensi en l'Anna en boles el matxaco) i la segona d'algo una mica estrany. L'oferta deia que buscaven un espanyol que havia d'escoltar unes gravacions per corregir-les. Això és cert, però no s'ha de fixar en possibles errors d'entonació o sintaxi sinó en si està ben gravat i no se senten sorolls de fons. 700 frases i 4 hores del tirón. Diu que s'ho passa teta. En realitat acaba amb el cap com un bombo.

*(a.k.a yuan, en el mercat de divises)