El camp d'esports de la uni
Ahir va nevar a Beijing per primera vegada aquesta tardor. Va ser una manera original de començar la setmana. No m'ho esperava, abans d'ahir no semblava que ahir pogués nevar. De fet a Beijing hi neva poc, el curs passat només ho va fer dues vegades. El cel de Beijing no té terme mig. O fa un dia clar amb un cel blau espaterrant sense ni un núvol o bé hi ha una capa espessa de núvols d'un color merda d'oca farcits de contaminació que cobreixen tot el cel. Aquests últims dies són idonis per la frase: "Avui em sento ocre". Els que saben que vol dir la frase ja l'entendran.
Tot i la blancor de la imatge, la neu només va servir per enfarinar el paisatge, a la tarda ja s'havia fos gairebé tota. Avui tornava ha haver-hi un cel blau que feia mal als ulls i començava a fer fred de veritat, com dijous passat quan vaig anar amb la classe a BeiHai*, un estany que hi ha al centre de Beijing. La setmana passada ja estava pràcticament gelat.
北海
L'avanç del gel
Hi ha una cosa que em preocupa de l'arribada del fred. Els nens petits seguiran vestint el tradicional model "Ojete al fresco"?
És una foto que no podia faltar en un blog sobre Xina, tengui! Però tinc un falti, la d'un xinès clapant en el lloc més inversemblant, en la postura més incòmoda i a poder ser en hores de feina. No em costarà gaire trobar aquest cromo, el pots veure per tot arreu.
Ojete morenete
És una foto que no podia faltar en un blog sobre Xina, tengui! Però tinc un falti, la d'un xinès clapant en el lloc més inversemblant, en la postura més incòmoda i a poder ser en hores de feina. No em costarà gaire trobar aquest cromo, el pots veure per tot arreu.
Gràcies Lluis per la foto del camp d'esports.
*BeiHai vol dir literalment "mar del nord". Són una mica grandiloqüents els xinesos. El Bei és el de Beijing i el Hai el de Shanghai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada