Així de romàntic, i alhora prosaic, posava per la càmera abans de marxar de casa cap a la Xina. Concretament la foto és del matí següent a la festa de comiat, com és obvi per la fregona. Vaig dormir molt bé, tot i acabar bastant perjudicat, i mentre netejava el terrat em vaig animar a fer unes fotitos, en plan Friedrich. Per cert, això és el meu terrat, ho dic perquè molta gent no l'havia vist fins el dia de la festa i van quedar impressionats de les vistes. Hi ha uns quants que segueixen sense veure'l (ehem...)

Bueno això intenta ser un post de presentació d'aquest blog. Al final m'he animat. Al principi d'arribar a la Xina no volia escriure un blog perquè sabia poques coses de Xina, molt poques coses de Xina i no m'hi veia en cor. Ara no és que en sàpiga gaire més però tinc ganes d'escriure i tinc molts temes per explicar-vos. Si són interessants o no ho deixo a la vostra consideració.

Quan vaig començar a donar voltes a això d'escriure un blog, en una de les primeres coses que vaig pensar va a ser en el títol. No em sortia res fins que vaig pensar en "Xina è vicina". Això m'ho deia de tant en tant el meu pare abans que jo marxes. Era una manera irònica de treure ferro al fet que la Xina és una mica lluny de Catalunya, perquè si el meu italià d'oïda no falla, això vol dir que la Xina és a prop, no? (Diego i Clara C. ja em corregireu si no és així). Bé doncs, abans d'escriure aquestes línies, buscant informació sobre la susodicha frase, em vaig enterar que era el títol d'una pel·lícula italiana dels 60. Jo no l'he vist però ja me l'estic baixant per saber de què estic parlant. Per si algú vol buscar la pel·li el títol original és"Cina è vicina", jo l'he catalanitzat. Resulta que no sóc el primer en tenir la idea de batejar una web o blog amb aquest títol, però me la suda, quan ho vaig pensar no coneixia les altres webs, per tant la meva idea és tant original com la primera.

Per acabar aquest primer post, una altra foto. Me la va enviar abans d'ahir la meva mare. És del dia que marxàvem, poc abans d'agafar l'avió. M'encanta la cara de tonto que faig barrejada amb una sensació de por, pensant "on collons te'n vas?". Observeu el flotador de platja que m'enduia de sobrepès. Per si algú està interessat en el tema ara estic fet un figurin.

Ciao, mañana más